Algú va fer un referèndum?

La contradicció bàsica dels processistes processats és dir que no van fer res i alhora estar molt orgullosos del que van fer. Després d’aquesta, n’hi ha moltes més. Seran condemnats pel contrast flagrant entre el que diuen que va passar o no va passar i el que tothom va veure que passava.

Jordi Turull i Negre (PDECat), llavors conseller de la presidència, ha gosat dir que no sap «qui va decidir fer el cens universal» pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que «mai vaig fer una crida, ni ningú del govern, per protegir els collegis electorals».

Segons Nació Digital, que no és un mitjà contrari al procés sinó un dels seus portaveus, explicava això el mateix dia, a les 07:38, en una nota titulada El Govern activa el cens universal: es pot votar en qualsevol col·legi electoral:

«Per a qui [li] tanquin el seu punt assignat, hem desenvolupat un sistema perquè puguin votar a qualsevol local que trobin obert. A cada taula hi haurà el cens universal a través d’un sistema electrònic. Permet consultar tot el cens, serà el primer pas de votació que s’afegeix a tots els altres passos», ha concretat Turull.

Qui? Turull. Tot i no saber d’on havia sortit el cens universal, sembla que li va venir molt bé.

El govern és l’òrgan superior collegiat de la Generalitat. Esser-ne membre i després parlar-ne com si no hi hagués tingut res a veure —com fa Clara Ponsatí i Obiols («Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol»), com si no fos també coresponsable de tot allò— no enredarà el tribunal, i encara menys el tribunal de la Història.

¿Ningú del govern va fer una crida a protegir els collegis electorals? A veure, Vilaweb tampoc no és un mitjà contrari al procés sinó també un dels seus portaveus. I què diu aquí: L’ocupació dels collegis en defensa de l’1-O. El primer de tots: «El president Carles Puigdemont visita el collegi Verd, de Girona, hores abans de la votació, i anima els ciutadans que hi passaran la nit.»

Eren conscients que anaven a vulnerar la llei i van fer tot el possible per esquivar els impediments que el govern de Madrid anava posant; el cens universal no va ser cap improvisació. Sabien també que enviarien policies a impedir que es pogués votar, i per això van organitzar grups de ciutadans per atrinxerar-se en els collegis electorals i per rebre les garrotades que havien de servir per dir al món que l’Estat espanyol és d’allò més antidemocràtic. I tot això ho va fer el govern de la Generalitat, no pas «el poble» ni «la societat civil».

Certament «Els ciutadans de Catalunya … no són gent militaritzada». Ningú els va obligar, ho van fer perquè van voler. Però, salvant totes les distàncies, és molt lleig que els generals diguin que els soldats els van empènyer a la batalla.

Ells hi eren, i així ho van organitzar. Tothom va veure què va passar i com van anar les coses. Ara no s’hi val a dir que els actes del govern només eren simbòlics. Deu ser que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són. Però com a estratègia de defensa no val.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s